Comiat

Tot té un final i sembla ser que ha arribat el final d’aquesta assignatura. Fa unes setmanes, l’últim dia de classe vam organitzar una fira on vam exposar els nostres projectes finals en els quals hem estat treballant durant les últimes setmanes. Les classes es van omplir amb cartells, tríptics, vam deixar anar l’ imaginació i vam ambientar-les amb els nostres projectes. Va ser una gran experiència, molt positiva, a part de poder veure els projectes que els companys (del nostre grup-classe i dels altres) han elaborat, vam poder veure com tractar un mateix context des de perspectives diferents. També crec que va ser molt positiu perquè vam treballar desenvolupant algunes de les competències que hauria de tenir un educador social, com ara la creativitat i imaginació, l’empatia, i la capacitat d’adaptació al context que vam escollir, i posteriorment la capacitat de reflexionar i analitzar. A més aquest projecte ha aconseguit, almenys en el meu cas, motivar-nos i despertar les nostres inquietuds.
L’assignatura en general m’ha ajudat a tenir una altre visió diferent sobre les noves tecnologies de la que tenia al principi del curs. Tot i que la meva opinió segueix sent bastant radical penso que ara està realment fonamentada en coneixements no com al principi en que simplement era una opinió. A través del que hem parlant a classe, de les lectures, els debats, etc. ara sóc capaç de veure els aspectes positius de les noves tecnologies sense oblidar els aspectes negatius que tant tenia en compte. He aconseguit veure les noves tecnologies com una eina que podrà facilitar la meva futura feina com a educadora social amb la relació amb determinats col•lectius. I bàsicament la gran pregunta que m’he plantejat és com podem trobar l’equilibri en les noves tecnologies? On està aquest equilibri de poder beneficiar-nos dels aspectes positius que ofereixen però sense abusar-ne ja que llavors apareixerien els aspectes negatius? Quin model educatiu en relació les noves tecnologies hem de construir com a educadors socials?
Bé deixant aquestes preguntes com a invitació a la reflexió m’acomiado de tots vosaltres, també volia dir-vos que m’he proposat seguir amb aquest blog, ja que penso que es un bon espai per a anar publicant petites cosetes que escric de tant en tant i que potser mereixen que altres persones les llegeixin.

Fins una altre, i bon any nou a tothom!!

Mireia.

Contrapublicitat

Ja fa algunes setmanes que relacionat amb el film d'Oscar Brahim que vam projectar a classe vam començar a treballar la contrapublicitat i per acabar amb aquest tema cadscú havia de fer la pràctica que a continuació us presento. M'ha costat una mica decidir-me pel tema que volia tractar ja que en el món de la publicitat hi ha moltíssimes coses a reflexionar i se'n poden extreure moltes conclusions. Finalment he pensat en tractar el tema del consumisme ja que la nostra societat es mou sota aquest principi, i en unes dates com aquestes encara més que mai es nota la febre del consum. Evidentment aquest anunci es queda curt, darrere hi ha moltíssimes coses per analitzar, discutir i fins i tot en sortirien molts debats, però penso que per despertar algunes consciències ja fa el pes, i això és el més important ja que és el primer pas cap a la reflexió. Doncs res més, que disfruteu del vídeo, espero que agradi i sobretot que no deixi indiferent a ningú.



Mireia

Oscar Brahim

Fa unes setmanes vam veure el vídeo-documental sobre Oscar Brahim.
Oscar Brahim és un taxista argentí que, coincidint amb la crisi econòmica que pateix el seu país, pateix una crisi personal, no acaba de trobar sentit a tot plegat, ja està cansat de tot el que ha de veure i sentir i decideix actuar:Ho fa modificant els cartells publicitaris de la seva ciutat.
Amb el seu taxi carregat de retalls, pots de pintura i altres estris recorre la ciutat en busca d'un nou cartell per a modificar.
És això el que dóna sentit a la seva vida, sobreviu perquè pot expressar les eves idees i pot difondre la seva crítica.

Penso que el que fa és digne d'admirar, ja que sembla que vivim en un món on la ignorància és el plat de cada dia. Crec que el major problema és aquest la ignorància, i hi ha molts ignorants pel món, per això fa falta persones com l'Oscar que sense tallar-se un pel expressin el que pensen, que sovint va en contraposició al pensament de la majoria de gent, però és que potser aquests mai s'han parat a pensar. Per acabar us deixo amb una gran frase seva:

"Somos el resultado de lo que pensamos"



Mireia