Comiat

Tot té un final i sembla ser que ha arribat el final d’aquesta assignatura. Fa unes setmanes, l’últim dia de classe vam organitzar una fira on vam exposar els nostres projectes finals en els quals hem estat treballant durant les últimes setmanes. Les classes es van omplir amb cartells, tríptics, vam deixar anar l’ imaginació i vam ambientar-les amb els nostres projectes. Va ser una gran experiència, molt positiva, a part de poder veure els projectes que els companys (del nostre grup-classe i dels altres) han elaborat, vam poder veure com tractar un mateix context des de perspectives diferents. També crec que va ser molt positiu perquè vam treballar desenvolupant algunes de les competències que hauria de tenir un educador social, com ara la creativitat i imaginació, l’empatia, i la capacitat d’adaptació al context que vam escollir, i posteriorment la capacitat de reflexionar i analitzar. A més aquest projecte ha aconseguit, almenys en el meu cas, motivar-nos i despertar les nostres inquietuds.
L’assignatura en general m’ha ajudat a tenir una altre visió diferent sobre les noves tecnologies de la que tenia al principi del curs. Tot i que la meva opinió segueix sent bastant radical penso que ara està realment fonamentada en coneixements no com al principi en que simplement era una opinió. A través del que hem parlant a classe, de les lectures, els debats, etc. ara sóc capaç de veure els aspectes positius de les noves tecnologies sense oblidar els aspectes negatius que tant tenia en compte. He aconseguit veure les noves tecnologies com una eina que podrà facilitar la meva futura feina com a educadora social amb la relació amb determinats col•lectius. I bàsicament la gran pregunta que m’he plantejat és com podem trobar l’equilibri en les noves tecnologies? On està aquest equilibri de poder beneficiar-nos dels aspectes positius que ofereixen però sense abusar-ne ja que llavors apareixerien els aspectes negatius? Quin model educatiu en relació les noves tecnologies hem de construir com a educadors socials?
Bé deixant aquestes preguntes com a invitació a la reflexió m’acomiado de tots vosaltres, també volia dir-vos que m’he proposat seguir amb aquest blog, ja que penso que es un bon espai per a anar publicant petites cosetes que escric de tant en tant i que potser mereixen que altres persones les llegeixin.

Fins una altre, i bon any nou a tothom!!

Mireia.

Contrapublicitat

Ja fa algunes setmanes que relacionat amb el film d'Oscar Brahim que vam projectar a classe vam començar a treballar la contrapublicitat i per acabar amb aquest tema cadscú havia de fer la pràctica que a continuació us presento. M'ha costat una mica decidir-me pel tema que volia tractar ja que en el món de la publicitat hi ha moltíssimes coses a reflexionar i se'n poden extreure moltes conclusions. Finalment he pensat en tractar el tema del consumisme ja que la nostra societat es mou sota aquest principi, i en unes dates com aquestes encara més que mai es nota la febre del consum. Evidentment aquest anunci es queda curt, darrere hi ha moltíssimes coses per analitzar, discutir i fins i tot en sortirien molts debats, però penso que per despertar algunes consciències ja fa el pes, i això és el més important ja que és el primer pas cap a la reflexió. Doncs res més, que disfruteu del vídeo, espero que agradi i sobretot que no deixi indiferent a ningú.



Mireia

Oscar Brahim

Fa unes setmanes vam veure el vídeo-documental sobre Oscar Brahim.
Oscar Brahim és un taxista argentí que, coincidint amb la crisi econòmica que pateix el seu país, pateix una crisi personal, no acaba de trobar sentit a tot plegat, ja està cansat de tot el que ha de veure i sentir i decideix actuar:Ho fa modificant els cartells publicitaris de la seva ciutat.
Amb el seu taxi carregat de retalls, pots de pintura i altres estris recorre la ciutat en busca d'un nou cartell per a modificar.
És això el que dóna sentit a la seva vida, sobreviu perquè pot expressar les eves idees i pot difondre la seva crítica.

Penso que el que fa és digne d'admirar, ja que sembla que vivim en un món on la ignorància és el plat de cada dia. Crec que el major problema és aquest la ignorància, i hi ha molts ignorants pel món, per això fa falta persones com l'Oscar que sense tallar-se un pel expressin el que pensen, que sovint va en contraposició al pensament de la majoria de gent, però és que potser aquests mai s'han parat a pensar. Per acabar us deixo amb una gran frase seva:

"Somos el resultado de lo que pensamos"



Mireia

Web 2.0

Fa unes setmanes vam assistir a la conferència sobre web 2.0 realitzada per Xavi Giró. La conferència va ser interessant però des del meu punt de vista (inmigrant digital total) trobo que van haver-hi conceptes massa tècnics, va haver-hi moments en que no sabia de que m'estaven parlant. Tot i això vaig sortir amb una impresió positiva ja que vaig ampliar els meus pèssims coneixements.
Aquesta conferència ens ha convidat a reflexionar sobre web 2.0 i educació. He estat pensant sobre com hauria de ser l'educació del futur per a ser de qualitat i per a ser eficient, i no penso que amb totes les mesures que ara volen aplicar es puguin resoldre els problemes. Les mancances educatives que pot tenir un infant, adolescent o jove no es solucionen donant un ordinador a cadascú i individualitzant una mica més el món (com si no ho estigués prou). Les mancances educatives de cada infant, o de cada adolescent, és igual l'edat tots necessitem el mateix, es solucionen amb interès, confiança i escolta, ajudant-los i demostrant-los que estem al seu costat.
Molts cops el més important no és el que fas, es a dir amb això vull dir que per educar no cal fer grans coses sinó que el sentit es troba en com fem allò que fem. Parlo des de experiències educatives pròpies i puc garantir que malgrat es tinguin pocs recursos si hi ha la intenció d'educar això és el que compta.
En resum el que vull dir és que si, que blogs i programes informàtics,videojocs i altres ens poden ajudar a educar i poden ser una eina realment útil, però la nostra tasca educativa no s'hauria de basar en això.


Mireia.

Tecnoautobiografia

Penso que l'experiència de crear la nostre tecnoautobiografia ha estat molt positiva. D'una banda hem après realment què és la tecnologia, concepte que va més enllà del que nosaltres acostumem a pensar. I aquest aprenentatge, aquest coneixement que hem adquirit l'hem relacionat amb les nostres vides. Al principi quan no tenia una visió tant àmplia de la tecnologia em costava pensar en com seria la meva tecnoautobiografia, ara penso que aquesta experiència m'ha ajudat realment a saber com la tecnologia ha influït en la meva vida. Espero que us agradi el vídeo i que em pogueu conèixer una miqueta més. Mireia

Societat de la informació, construcció d'un model que no deixi fora a ningú.

Al pensar en el model de societat de la informació que volem aconseguir el primer que em passa pel cap que penso que és el més important és que hauriem de crear un model que siguès accessible per a tothom.
La societat de la informació actual és com tot, té avantatges i desavantatges. Al parlar dels aspectes positius podem dir que un dels més importants és la inmediatesa de la informació, tenim accès a la informació sobre fets que passen a l'altre punta del món amb una rapidesa sorprenent. Podriem dir que hi ha hagut una globalització de la informació, que pot ser entesa de manera positiva ja que tenim coneixement de tot el que passa a la resta del planeta i d'aquesta manera en tenim una visió global i uns coneixements més acurats. Un altre aspecte positiu de la revolució de les TIC és l'aplicació que tenen en certs contextos i situacions com pot ser en l'ajut a persones amb discapacitats específiques, la possibilitat de comunicació de presos i la integració de col·lectius de persones grans.
Tot això estaria molt bé si tots poguessim tenir-hi accès i se'n fes un bon ús. Però no ens enganyem, per estar-hi integrat fa falta tenir certes competències tecnològiques a més de recursos per a poder-hi accedir, i no sempre que s'hi té accès se'n fa un ús adequat.
Per tant el que penso que hauriem de fer i que està a les nostres mans com a futurs educadors socials és fer un bon ús de les tic i utilitzar-les sempre que sigui possible en el nostre marc d'acció, i d'altre banda intentar facilitar-ne l'accès a tothom ja sigui buscant maneres de proporcionar recursos a qui els necessita, ja sigui buscant solucions a la manca de competències tecnologiques que en limíten l'accès. I així intentar anar construint un model en el qual tothom hi estigui integrat.


Mireia

Natius o inmigrants digitals?

En el meu cas la resposta és clara: inmigrant digital sense cap dubte.
No m'agraden les noves tecnologies, en alguns casos penso que poden facilitar la vida, com per exemple als discapacitats, però també penso que fan que ens compliquem més la vida, que creem necessitats noves que en realitat no tenim. Les tecnologies ens han fet evolucionar moltissim en molt poc temps, i amb això han fet que lògicament canvii el nostre estil de vida. Penso que les noves tecnologies han fet que les relacions humanes es tornin més fredes, anem substituint el quedar amb els amics i coneguts per parlar tranquil·lament de les nostres vides per parlar per telèfon, per messenger o fins i tot a travès de comentaris al facebook o al fotolog. Ens posem al dia de les nostres vides a travès d'una simple pantalla, penjant quatre fotografies i escribint quatre linies sense intercanviar res més que això.
Pel que fa al meu cas nomès parlo per messenger amb amics i amigues que viuen lluny, fins i tot fora del país, i que per tant seria dificil de contactar-hi si no fos pel messenger, tinc facebook perque me'l van fer els meus amics perque tots ells en tenien i gairebé no l'utilitzo. Ara escric en aquest blog no per iniciativa pròpia sinò més aviat per obligació. La televisió tampoc m'agrada, quasi no la miro mai, només per saber que passa al món i si fan algun documental interessant.
En general penso que si fessim un bon ús de les noves tecnologies podrien ser positives.
En aquesta assignatura hauré de fer un esforç important perque reconec que he d'aprendre moltes coses i he d'adquirir habilitat i pràctica, però hi posaré dedicació compromís i ganes ja que penso que puc aprendre coses noves sobre les tecnologies i les seves aplicacions que podrien fer que aquesta opinió tant radical que tinc respecte les noves tecnologies canviés.